La temàtica era la resistència bacteriana i la tècnica practicada durant l’activitat, va ser l’antibiograma.

Poder visitar i realitzar aquesta pràctica a un laboratori i entorn de treball real, era sens dubte un dels plats forts de l’activitat.

Cal destacar l’acollida per part d’Elisabet Guiral i tot el seu equip, que van conduir l’activitat i les preparacions prèvies a aquesta visita. Va aturar la seva activitat laboral habitual per a poder acompanyar i atendre al nostre alumnat.

L’activitat requereix de poder aprofitar el temps, el màxim possible. És per això que al dossier de Resistència bacteriana, que faciliten prèviament a la visita; es presenten diverses activitats per a poder preparar-la.

Cal que l’alumnat conegui conceptes com: les diferents famílies d’antibiòtics, alguns dels bacteris patògens més comuns a l’ésser humà i la problemàtica i importància de la resistència bacteriana per a la Sanitat.

Parteixen de vídeos introductoris, de reconeixement de bacteris (morfologia, condicions òptimes, reservori al cos humà, infeccions que provoquen, etc.), passen pel treball en base a casos clínics de pacients als quals se’ls ha realitzat un cultiu bacterià i el posterior antibiograma, per tal de determinar quin seria el millor i més efectiu tractament amb antibiòtics.

El dossier proposa igualment unes activitats posteriors a la visita, per a continuar treballant amb l’alumnat.

RESISTÈNCIA BACTERIANA

Durant el transcurs de dues hores, l’alumnat va poder aprofitar d’una classe magistral sobre la resistència bacteriana i el greu problema que aquesta suposa per a la Salut Pública.

Algunes de les dades estadístiques i estimacions que es van presentar, eren realment esgarrifadores. Es calcula que podria suposar la mort de fins a 10 milions de persones a tot el món l’any 2050 i convertir-se en la primera causa de defunció, per davant inclús del càncer.

Part de la problemàtica que vivim actualment i que patirem, si no posem remei, en un futur; és el mal ús i abús dels antibiòtics.

Els bacteris són capaços de desenvolupar i presentar diversos mecanismes de defensa davant l’atac dels diferents fàrmacs antibiòtics que acostumem a fer servir.

Els antibiòtics només estan indicats per a combatre infeccions bacterianes, recorda que un virus no és un bacteri i per tant, un antibiòtic no serveix per a res.

L’únic que pots estar aconseguint és aportar eines per a que bacteris patògens presents al teu organisme, desenvolupin resistència i per tant, siguin capaços de suportar un futur tractament antibiòtic.

L’equació es complica una mica més, si tenim en compte l’ús extensiu d’antibiòtics per part del bestiar que forma part de l’alimentació habitual de gran part de la població.

EN QUÈ CONSISTEIX UN ANTIBIOGRAMA?

És un mètode semiquantitatiu recomanat per a la determinació de la sensibilitat bacteriana als antimicrobians.

Es realitza bàsicament a partir dels següents materials: discs de paper assecant impregnats amb antibiòtics, plaques de petri d’Agar Mueller-Hinton (MHA) (medi de cultiu), nanses de sembra i la mostra de bacteris a estudiar.

Aquesta tècnica consisteix a dipositar, a la superfície d’agar d’una placa de petri prèviament inoculada amb el microorganisme que es vol estudiar, els discos impregnats amb antibiòtic.

Tan aviat com el disc impregnat d’antibiòtic entra en contacte amb la superfície humida de l’agar, el filtre absorbeix aigua. L’antibiòtic difon en l’agar radialment (formant cercles al voltant del disc), de manera que es forma un gradient de concentració.
Transcorregudes entre 18 i 24 hores d’incubació, els discos apareixeran envoltats d’una zona d’inhibició de la proliferació o creixement bacterià. Conegut amb el nom d’hal·lus d’inhibició.

Arribats a aquest punt, caldria fer una lectura i interpretació dels resultats obtinguts.

Què és el que podrem observar a la placa d’antibiograma?

Caldrà que mesurem el diàmetre de les zones d’inhibició al voltant dels diferents discs d’antibiograma que s’hagi fet servir en aquella placa i mostra determinada.

– Si els hal·lus d’inhibició al voltant dels discs són més aviat petits, ens podrien estar indicant que o bé l’antibiòtic s’ha fet malbé o que l’aïllament és resistent.
– Per contra, si aquests són massa grans, podria indicar que la densitat de l’inòcul del bacteri problema és baixa, que l’antibiòtic és massa potent davant aquest bacteri o que l’aïllament és sensible.

Si heu arribat a aquest punt de l’explicació, podreu imaginar que en 2 hores totals d’activitat no és possible poder realitzar aquesta tècnica al complet i obtindre resultats concloents.

És per aquest motiu, que de part de l’equip de ISGlobal, es va explicar el procediment de la tècnica a l’alumnat i va preparar tots els passos necessaris i previs a la lectura de resultats. Sense tot aquest treball, no seria possible la sortida i poder condensar en tan poc temps una pràctica de laboratori com aquesta.

L’alumnat va quedar especialment satisfet al aconseguir dur a terme la pràctica i de manera general, considera que va ser una sortida molt productiva. Fins i tot, que ja podria ser més llarga…

Esperem el proper curs poder repetir l’experiència i sinó nosaltres, algun dels grups de la resta de cicles de Sanitat.

Al següent enllaç podreu consultar l’oferta d’activitats, un cop estigueu donats d’alta al web d’EscoLab: https://escolab.bcn.cat/ca/activities