Article publicat a Premsa UAB, referències: Frontiers in Microbiology i Nature Communications.

Mitjançant un estudi d’aïllats hospitalaris del bacteri Stenotrophomonas maltophilia de diferents països, investigadors de la UAB han trobat un vincle entre el sistema que utilitza aquest patogen per comunicar-se (el quorum sensing) i la seva virulència i resistència a antibiòtics. A més, també han identificat la circulació de possibles clons d’alt risc per hospitals europeus.

Bellaterra, Cerdanyola del Vallès, 10 de juny de 2020.- El bacteri Stenotrophomonas maltophilia es reconeix cada vegada més com un important patogen oportunista en entorns hospitalaris de tot el món, essent la preocupació més gran la propagació global de soques resistents a múltiples antibiòtics. Els estudis epidemiològics són importants per a identificar llinatges o soques amb fenotips clínicament rellevants i per prendre decisions sanitàries fonamentades.

En aquest context, investigadors del grup de Patogènesi Bacteriana i Antimicrobians de l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB) i del Departament de Genètica i de Microbiologia de la UAB, en col·laboració amb el Research Center Borstel – Leibniz Lung Center (Alemanya) i l’ISGlobal a l’Hospital Clínic (Barcelona), han trobat un vincle entre el sistema de comunicació bacteriana (quorum sensing) de Stenotrophomonas maltophilia i fenotips de virulència i resistència. Els sistemes de quorum sensing estan basats en petites molècules senyalitzadores (els anomenats autoinductors) que, en funció de la densitat de població (d’aquí el terme quorum sensing), els permet coordinar l’expressió gènica i així fer front a canvis en l’ambient en que es troben.

En el treball s’han correlacionat quorum sensing, virulència i resistència a antibiòtics de soques d’origen clínic genèticament diverses i aïllades de diferents països europeus. En particular, s’ha identificat un grup clonal de soques que mostren major capacitat per formar biofilms i una major resistència front a la colistina, un antibiòtic dels anomenats d’últim recurs. A més, a través d’un estudi de genòmica comparativa, s’han identificat nous factors de virulència exclusius d’aquest llinatge.

Els resultats, publicats a Frontiers in Microbiology, demostren el paper fonamental del sistema de quorum sensing en la patogenicitat i persistència a Stenotrophomonas maltophilia i alerten sobre el risc potencial de clons resistents i virulents que circulen en hospitals europeus.

En relació amb aquest estudi, el grup de recerca també ha participat en un projecte més ampli dirigit pel Research Center Borstel i destinat a descriure l’estructura poblacional i la propagació de Stenotrophomonas maltophilia. A partir d’una col·lecció de 1.305 aïllats (d’escala mundial), s’han identificat llinatges associats amb humans i amb una major proporció de gens claus en virulència i resistència. Els resultats d’aquest segon projecte han estat publicats recentment a la revista Nature Communications.