Article publicat a IRTA.
- Un estudi publicat a la revista Frontiers in Microbiology revela que les cigonyes blanques es contaminen amb soques multiresistents de bacteris com l’Escherichia coli quan s’alimenten als abocadors urbans i a zones de granges.
- La cigonya blanca és una au migratòria i pot dispersar accidentalment aquestes soques resistents de bacteris fins a 250 km de distància.
- L’estudi, liderat per investigadors de l’IRTA i l’IREC, evidencia un cop més que la fauna silvestre està molt exposada a l’abús dels antibiòtics per part dels humans.
Els residus dels antibiòtics que fem servir en excés tant en medicina humana com veterinària es consideren substàncies contaminants quan arriben als ecosistemes. Són molècules que poden persistir actives molt de temps tant en ambients terrestres com aquàtics. Això fomenta l’aparició de bacteris multiresistents que circulen de manera cíclica pel medi ambient i urbà, fins al punt d’esdevenir intractables quan hi ha una infecció. De fet, es consideren com una de les amenaces més greus per a la salut humana, animal i mediambiental perquè provoquen més de 30.000 morts anuals a la Unió Europea i de 700.000 a nivell mundial.
Alguns estudis recents han suggerit que la fauna silvestre pot contribuir accidentalment a dispersar els bacteris resistents als antibiòtics a llargues distàncies. És el cas de la cigonya blanca (Ciconia ciconia), una au que nidifica sovint a les zones urbanes i, per tant, sovint busca aliment en llocs com abocadors, on hi troben restes de menjar o en àrees amb una intensa activitat ramadera on hi ha fems. «Les cigonyes troben aliment de manera fàcil en aquests llocs i això fa que estiguin molt exposades als bacteris resistents als antibiòtics que provenen tant de restes de les persones –restes menjar, brossa, etc.- com dels animals. A més, són aus migratòries que fan viatges llargs de fins a 250 km i això fa que de manera indirecta escampin aquests bacteris multiresistents a diferents indrets a partir de la seva femta», remarca Natàlia Majó, investigadora i directora de l’IRTA-CReSA, i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Els investigadors han agafat mostres de la cloaca -part final de l’aparell digestiu de les aus- de més 460 exemplars de cigonya blanca de cinc àrees diferents d’Espanya i han analitzat 70 mostres d’excrements recents als nius. «En aquestes mostres hi hem trobat soques del bacteri Escherichia coli, un bacteri d’origen fecal humà i animal, amb gens de resistència a antibiòtics d’última generació com les cefalosporines, que són antibiòtics que s’utilitzen per els tractaments d’infeccions en medicina humana», adverteix Lourdes Migura, investigadora de l’IRTA-CReSA experta en resistència antimicrobianes.
L’estudi s’ha realitzat en col·laboració amb investigadors del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), el Grup de Recerca de Sanitat i Biotecnologia (SaBio) de l’Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (IREC – CSIC, UCLM, JCCM) i ha comptat amb la participació de l’Hospital de la Vall d’Hebron, de SEO/BirdLife, l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC) i la Universitat Complutense de Madrid (UCM).
La fauna salvatge és indicadora de l’abús dels antibiòtics
Els animals salvatges que viuen a la natura no han estat mai tractats amb antibiòtics, per tant, «quan detectem bacteris multiresistents als seus intestins és un indicador molt clar que els han adquirit de manera indirecta i accidental, degut a l’abús que en fem els humans», constata Migura. A més, els investigadors han detectat que aquests bacteris no persisteixen gaire temps al tracte digestiu de les cigonyes, ja que quan els adquireixen, els eliminen de manera ràpida a través de la femta. «Això vol dir que la contaminació ha estat recent i ens pot donar informació precisa dels bacteris que hi ha en zones concretes», conclou.
Segons els científics, seria recomanable limitar l’accés de les aus als abocadors i al mateix temps fer un seguiment de mostreig per adoptar mesures de gestió de la convivència de les aus urbanes amb aquests espais. Entendre com es dispersen les resistències als antibiòtics al medi ambient és clau per reduir i prevenir problemes de salut, ja que en un futur hi poden haver malalties incurables perquè alguns dels antibiòtics actuals ja no seran efectius.
Article: