Els antibiòtics són una de les eines que més ha contribuït al progrés en els camps de la salut i l’alimentació, millorant  l’esperança de vida. Malauradament, aquesta eina s’ha vist debilitada per l’emergent amenaça dels superbacteris resistents als antibiòtics, fet que pot provocar que malalties que a dia d’avui no les considerem greus (com les molt freqüents infeccions d’orina, per exemple), puguin arribar a ser letals, i que cirurgies tan normalitzades avui dia com la cesària o la requerida en cas d’apendicitis, puguin veure’s compromeses ja que requereixen d’un tractament antibiòtic preventiu.

Aquesta problemàtica presenta un increment exponencial des de fa una dècada, i es preveu que, de cara l’any 2050, es converteixi en la principal causa de morbiditat i mortalitat al món, per davant fins i tot del càncer i la contaminació mediambiental. 

D’on provenen aquests superbacteris?

Els superbacteris són soques bacterianes que han desenvolupat resistència als antibiòtics que necessitem per a combatre’n les infeccions. Avui en dia aquests patògens ja es consideren endèmics, és a dir, que ja es troben a la comunitat, en ambients fora de l’àmbit hospitalari (on hi són prou comuns a causa de la gran utilització d’antibiòtics que se’n fa). Així, els superbacteris i el seu efecte potencial sobre la població ja s’han estès globalment, la qual cosa fa que es consideri un dels principals problemes de salut pública del nostre segle. 

Què pot provocar la presència de superbacteris al nostre organisme? 

La resposta no és senzilla. Per començar, la producció animal basa la cria en el subministrament d’antibiòtics de forma preventiva. Recentment, la Unió Europea ha aprovat el Reglament 2019/6, un pas en la direcció adequada per reduir l’exagerat consum d’antibiòtics en la ramaderia industrial, i reiterant que no es poden usar com a promotors del creixement (això ja estava prohibit anteriorment), ni per augmentar el rendiment. Tot i així, no serà completament efectiu fins 2022, estipulant que els medicaments antimicrobians no s’aplicaran de manera rutinària. Si bé això suposa un pas en la direcció adequada per reduir el consum excessiu d’antibiòtics en la ramaderia industrial, actualment ja ha incidit en l’aparició de bacteris resistents als antibiòtics subministrats en aviram, peixos, i altre bestiar. 

Un altre factor és la incorporació d’antibiòtics i bacteris resistents al medi ambient a través de les aigües residuals tant de cases particulars, com de residus d’hospitals i de granges ramaderes, així com de fàbriques productores d’antibiòtics. Cal considerar amb més prioritat el tractament adient d’aquestes aigües residuals per tal d’eliminar contaminants emergents que inclouen, entre d’altres, antibiòtics malbaratats a les nostres llars i com a residus de les indústries farmacèutiques, així com de bacteris resistents eliminats a través de les femtes. D’aquesta manera estarem frenant la transmissió de les resistències i mitigant el problema que això suposa.

… i quines són les espècies de bacteris més amenaçants?

L’OMS porta alertant de la resistència als antimicrobians des de 1960, i des de l’any 2000 està elaborant plans per a revertir la tendència de l’increment alarmant de les resistències. Avui en dia, la resistència als antimicrobians ha passat de ser un problema tècnic a convertir-se en un problema global i polític, i és que només a Europa causa la mort de 33.000 persones cada any.

El passat 2017, l’OMS va publicar la llista de les espècies bacterianes més resistents i urgents per a la priorització de la Recerca i Desenvolupament en nous tractaments. La llista d’aquestes espècies amb llur resistències, simptomatologia i tractament la trobareu al següent infogràfic: 

Pots descarregar-te els infogràfics a través del següent enllaç: https://www.safeinitiative.eu/sdm_downloads/infografic-superbacteris/ 

Aquest article ha estat generat seguint les respostes de la ciutadania al Taller de co-creació Virtual del projecte SAFE