L’actual context pandèmic ha posat en relleu la importància de la recerca en l’àmbit de la microbiologia, una disciplina que estudia els microorganismes que habiten el nostre planeta, i n’investiga com es comporten, infecten i es contagien entre diferents hostes. A més, la recerca en com prevenir les infeccions (com el desenvolupament de vacunes) i els nous tractaments eficaços contra aquestes infeccions és també de gran rellevància. Els avenços en aquest camp han permès, entre altres, que avui en dia l’ésser humà tingui una mitjana d’edat molt superior que fa 70 anys, en descobrir-se la penicil·lina.

Entre els microorganismes estudiats hi trobem els bacteris. Alguns bacteris formen part del nostre organisme i viuen en simbiosi al nostre cos (formant la microbiota, on són essencials per a funcions vitals del nostre sistema immunitari, metabolisme, etc.), però alguns, en determinades circumstàncies poden ser força perillosos, especialment quan són resistents a tots els tractaments antibiòtics existents avui en dia. I és precisament en aquest context patogènic, que el projecte SAFE promou el coneixement i conscienciació a través de tallers d’aprenentatge-servei per a estudiants universitaris i preuniversitaris, a més de tallers divulgatius per a la ciutadania.

El perill imminent dels bacteris multirresistents: els superbacteris

L’interès d’investigar els superbacteris (bacteris resistents a múltiples antibiòtics) ve lligat al perill imminent que poden suposar, no només pel fet de donar lloc a malaltia infecciosa sinó per la dificultat en tractar-los amb els antibiòtics que tenim disponibles. Aquesta alta resistència ve derivada de l’abús i mal ús d’antibiòtics duts a terme la darrera dècada, més de 70 anys després de la introducció dels antibiòtics per al tractament de malalties infeccioses bacterianes (Penicil·lina), provocant l’aparició, a escala global, de resistències antimicrobianes.

La principal causa és l’alliberació massiva d’antibiòtics tant en els àmbits clínic i veterinari, com en el medi ambient i la comunitat. L’abús i mal ús continuats d’antibiòtics, afegit a la gran capacitat adaptativa dels bacteris, ha provocat l’aparició de bacteris que són resistents a pràcticament tots els antibiòtics existents avui en dia per a tractar infeccions.

Si afegim que en els últims 30 anys, només s’han comercialitzat 2 antibiòtics nous, i que avui en dia els bacteris resistents són causants de la mort de 25.000 persones a l’any a Europa (700.000 morts a escala mundial) arribem a la conclusió que, de cara l’any 2050, la combinació de tots aquests factors, pot significar que infeccions bacterianes lleus avui en dia puguin ser mortals a causa de la falta antibiòtics efectius, convertint els bacteris multirresistents en la primera causa de mortalitat per l’espècie humana, superant el nombre de persones que moren per càncer avui en dia.

És per això que cal considerar la resistència als antibiòtics com a problema de salut pública mundial.

Mesures urgents per a frenar l’aparició de bacteris resistents

Som a temps de corregir les tendències previstes, com a individus i com a col·lectiu. Fer front a aquesta situació requereix mesures urgents per a frenar el consum d’antibiòtics en humans i animals, vigilar la disseminació i aparició de bacteris resistents i desenvolupar noves alternatives terapèutiques, implicant directament polítics i científics, a més d’una considerable inversió econòmica.

Individualment, podem contribuir fent un ús racional d’antibiòtics i evitant l’automedicació, ja que controlant l’abús i el mal ús actual d’antibiòtics, es pot controlar la selecció i propagació dels superbacteris.

Altres accions que hem de dur a terme diàriament, són tan senzilles com rentar-se les mans abans de preparar aliments i després d’anar al lavabo, mantenir al dia les vacunes que ens protegeixen de malalties bacterianes, i completar els tractaments tal com ens els prescriuen els professionals mèdics (dosis, període de tractament…). Són comportaments fàcils i poc costosos que, si seguim cadascú, poden contribuir considerablement a controlar l’augment de les resistències antimicrobianes.

D’altra banda, però, també hem de tenir en compte l’ús exagerat d’antibiòtics en l’àmbit veterinari, que suposa un 70% del consum total dels antibiòtics, per prevenir i curar malalties infeccioses en animals de consum humà. Tot afavoreix la transferència de bacteris resistents a antibiòtics al nostre organisme, a través del consum d’aquests productes, i a la disseminació al medi ambient a través de les aigües residuals d’aquests sectors.

Col·lectivament, podem fer pressió perquè hi hagi més inversió en R+D per al desenvolupament de nous agents antimicrobians, fet que avui en dia ha deixat de ser una prioritat de la indústria farmacèutica (a causa de l’escàs benefici econòmic que es deriva de comercialitzar antibiòtics enfront d’altres fàrmacs més rendibles).

Quins són els punts clau que hem de saber, com a individus i societat, sobre els bacteris multirresistents i els factors causants de la seva aparició?
A continuació us presentem el decàleg en resistències antimicrobianes que tots hauríem de tenir en compte:

  1. Els antibiòtics només curen infeccions bacterianes, NO VÍRIQUES (causades per virus, com la grip, COVID 19 o constipats), NI FÚNGIQUES.
  2. Els antibiòtics actuen sobre molècules o processos exclusius dels bacteris, independentment de si són patògens o no.
  3. L’ús no racional d’antibiòtics és una de les principals causes de resistència als antibiòtics.
  4. Els humans tenim un sistema immunitari capaç d’eliminar la majoria d’infeccions bacterianes lleus sense necessitat d’antibiòtics. L’ús indiscriminat i no justificat d’antibiòtics no només no ens aporta cap benefici, sinó que contribueix a augmentar la pressió selectiva d’aquests microorganismes, afavorint l’aparició de resistències i reduint el nombre de fàrmacs efectius en eliminar-los.
  5. No són les persones les que ens tornem a resistents als antibiòtics, sinó els bacteris, ja que reduïm o eliminem l’acció dels fàrmacs. Quan els bacteris deixen de ser sensibles als efectes d’un o diversos antibiòtics, resulta necessari utilitzar medicaments cada vegada més agressius – i tòxics- per a eliminar-les.
  6. Els antibiòtics sobrants o caducats, no poden llançar-se a les escombraries indistintament, ja que llavors contaminarien el medi ambient i contribuirien també a l’aparició de bacteris resistents. Les dosis no utilitzades o caducades d’antibiòtics s’han de portar a la farmàcia per a una eliminació correcta (punts SIGRE).
  7. Els hospitals i clíniques són terreny fèrtil per a la proliferació de bacteris multirresistents, que representen una amenaça per a pacients en condicions delicades o immunodeprimits.
  8. Existeixen bacteris resistents a múltiples antibiòtics (multirresistents), extensament resistents i fins i tot resistents a tots els antibiòtics (panresistents).
  9. És un problema global que ens afecta a tots. Les accions individuals i la pressió social poden aconseguir un canvi de paradigma en l’abús d’antibiòtics i la baixa comercialització de noves alternatives antibacterianes.
  10. Això sí, s’han descrit algunes molècules derivades d’altres organismes, inclosos bacteris, que contenen un gran poder bactericida.

El projecte SAFE (Superbug Awareness for Education):

El Projecte SAFE està coordinat per ISGlobal (Dra. Clara Ballesté, iniciativa AMR), en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (Facultat de Farmàcia, Dr. David Minyana), Roche Diagnostics i la Universitat de Nàpols. SAFE va encetar el passat gener 2020, tenint com a activitat central els tallers Aprenentatge-Servei (ApS) per estudiants universitaris i preuniversitaris (ESO i BATX), de països del Sud d’Europa, on la problemàtica en resistències bacterianes és major entre el context europeu.

L’objectiu de SAFE és el d‘augmentar el nivell de coneixement i comprensió ciutadana en la problemàtica de Resistència Antimicrobiana, a partir de tallers ApS a alumnes universitaris (facultats de ciències) i preuniversitaris (ESO i BATX), per a promoure’n l’interès, i convertir-los en generadors de canvi cap a la societat. SAFE pretén aconseguir un impacte a llarg termini per afavorir la continuïtat dels antibiòtics com a tractament efectiu contra infeccions bacterianes.

Els participants aprendran tant a fer recerca en microbiologia (aïllament de soques bacterianes, conceptes teòrics, estudi de resistències), com a fer comunicació i divulgació científica (presentació de resultats a través de materials audiovisuals i escrits), i pràctiques a empreses farmacèutiques (introduint-los al món privat de la recerca).

L’equip SAFE també participarà en festivals i fires científiques, com ho són la Nit de la Recerca i Setmana de la Ciència (Novembre 2020), la Setmana Mundial per la Conscienciació en l’ús d’Antibiòtics, la Festa de la Ciència UB, el Youth Mobile Congress (YoMo), el Saló de l’Ensenyament, i altres congressos internacionals relacionats amb la temàtica. En aquests esdeveniments, es co-crearan campanyes de sensibilització amb la ciutadania, transferiran coneixements a través de la gamificació (Micro-Combat), i altres tallers divulgatius no formals.

Et sumes a la comunitat SAFE? Consulta totes les iniciatives i recursos divulgatius generats accedint a aquest blog. Hi trobaràs recursos videogràfics, tutorials, píndoles conceptuals, entrades de blog dels estudiants i de l’equip professional.